ÉS NADAL A PALS...

Ja fa dies que els carrers del poble ens ho recorden: els fanals s’engalanen amb estels de llum, els aparadors d’Enginyer Algarra llueixen arbres guarnits, el Pedró es vesteix de Pessebre...el Nadal ha arribat!

Aquest any potser tenim la sensació de passar un Nadal una mica estrany, la joia i l’alegria propis d’aquests dies contrasten amb la tristor per la recent i tràgica pèrdua de diversos veïns molt estimats per tot el poble, i a qui recordarem per sempre. D’altra banda, la crisi econòmica no perdona i ens afecta encara més en aquestes èpoques en que ens sentim més propicis a gastar.

Amb tot, és precisament en aquests moments difícils quan es fa més necessari que mai que tots participem del Nadal. Cal que despertem en nosaltres sentiments d’empatia vers els veïns que han patit la pèrdua d’algun familiar, que brindem gestos de generositat als qui més noten els efectes perversos de la crisi, que actuem de manera altruista per ajudar els més necessitats...

Només així, actuant com un poble unit, aconseguirem sortir més forts del context actual. L’ajuntament ha de ser un exemple i ha de liderar aquest impuls positiu, i així és com entenem des del PSC la nostra tasca dins el govern. Seguint aquest criteri, en les pàgines següents veureu com hem intentat posar èmfasi en la creació d’ocupació a través de la conservació i millora del nostre patrimoni (equipaments, zones verdes, etc.)

Així, aquests darrers mesos han començat les obres d’urbanització de la zona “Camps d’en Costa”, al carrer Cremany, justament on s’albergarà en un futur proper la nova Escola Bressol. Així mateix, les obres del Centre Cívic estan ja molt avançades, i s’espera poder inaugurar aquest equipament a principis de 2009.

D’altra banda, hem creat una nova zona d’esbarjo infantil al barri de la Llevadora, amb gronxadors, tobogan, un sorral i dues porteries per jugar a futbol. També s’ha completat l’escala d’accés a la plaça Pedrells des del carrer de la Font, i s’han asfaltat alguns trams en mal estat del Barri Vinyoles.

També a la platja s’estan portant a terme actuacions en benefici públic: és el cas del carril bici actualment en construcció, que enllaçarà Ràdio Liberty amb Torroella de Montgrí tot passant per les Basses d’en Coll.

La idea, doncs, és continuar treballant, esforçar-nos-hi més encara perquè que la situació ho requereix, i aprofitar el bo i millor del Nadal per agafar forces, sentir-nos més humans, i mirar al futur amb optimisme i il·lusió!

MOLT BON NADAL A TOHOM!

11 DE SETEMBRE VIST DES DE PALS

Un cop acabat l’estiu i les vacances, el setembre és l’època de tornar-nos a posar les piles. La Diada Nacional és sempre una bona ocasió per a reprendre amb força renovada i esperit positiu els reptes que tenim al davant.

L’onze de setembre és una data emblemàtica per a catalanes i catalans. En la nostra Diada, commemorem la derrota de Catalunya el 1714 a mans de Felip V de Borbó. Aquest fet va significar perdre les llibertats nacionals, i la llengua i la cultura catalanes van passar a ser prohibides i perseguides.

El que celebrem, però, no és la derrota, sinó l’esperit de lluita i resistència que hem sabut mantenir els catalans malgrat totes les adversitats que hem viscut i els obstacles que ens han volgut posar.

En el marc polític català, aquesta Diada vindrà marcada per un tema del qual tots hem sentit a parlar molts aquests dies: el finançament de Catalunya. És veritat que a vegades cansa sentir els polítics donant voltes i voltes al mateix tema per acabar “fent el que volen”. Però la qüestió del finançament és realment important: ens afecta de manera directa a totes les administracions (i, per tant, també a l’ajuntament de Pals), i de manera més indirecta a totes les nostres butxaques!

En efecte, millorar el finançament de Catalunya és la clau perquè les administracions puguem millorar els serveis que oferim als nostres ciutadans. I els temes no són menors: calen més recursos per escurçar les llistes d’espera als hospitals, fan falta més diners per poder garantir un bon nivell educatiu a les escoles, calen més inversions públiques per poder estimular l’economia i pal·liar la crisi actual, etc. En definitiva, reclamem un sistema de finançament més just i proporcional al que Catalunya aporta a l’Estat.

Tornant a Pals, des de l’Ajuntament també ens toca reprendre el curs polític amb energies renovades i molta dedicació. Com podreu veure en aquestes pàgines, hem tingut un estiu amb molts actes culturals, a més de les ja tradicionals sardanes, balls i la Festa Major. Per cert, voldria des d’aquí felicitar els veïns de Samària per la seva iniciativa de recuperar els actes de festa major al seu barri, als quals vaig assistir i em van agradar molt!

D’altra banda, hem continuat la nostra tasca diària amb actuacions de millora de senyalitzacions en barris, eliminació i re-ubicació de les zones blaves, acondicionament de camins, seguiment de les obres del Centre Cívic, etc... I seguim treballant en temes de gran importància pel poble, però que per la seva naturalesa porten més temps, com són la nova Escola Bressol o el projecte de futur Parc Natural.

En fi, que la Diada ens serveixi a tots per a agafar forces i continuar lluitant! Aquest ha de ser l’autèntic esperit de l’11 de Setembre, l’autèntic esperit dels catalans!

PALS I EL PARC NATURAL

El divendres passat es publicava de manera oficial al DOGC l’avantprojecte de llei de creació del parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. El Parc afecta 562 hectàrees de Pals, la qual cosa representa un 22 per cent del territori municipal i un 7 per cent del territori total de Parc, que fa unes 8000 hectàrees.

La figura del Parc no està exempta de controvèrsia, especialment a Pals, on inclou una important extensió de terrenys agrícoles, principalment arrossars.

En nom del PSC de Pals, després d’haver consultat amb diferents representants del territori i haver valorat arguments a favor i en contra, vull fer les següents consideracions al respecte dels límits corresponents al nostre terme municipal:

1. El PSC de Pals es mostra favorable que formin part del Parc Natural, dins el terme municipal, únicament i exclusivament els terrenys corresponents a les Basses d’en Coll i l’espai de l’antiga emissora de Ràdio Liberty

2. El PSC de Pals considera, d’altra banda, que la figura de Parc Natural no és la mes adequada per a la zona de la plana agrícola d’arrossars i conreus, i per tant en demana la seva exclusió

Coincidim plenament amb els objectius de conservació dels sistemes naturals de la zona, així com de la preservació dels seus valors de fauna, de flora i dels nombrosos elements d’interès cultural existents al territori.

Així mateix, creiem s’ha de potenciar l’activitat agrària, permetent la seva millora i modernització per tal que les explotacions existents puguin continuar essent viables per elles mateixes. L’agricultura i els agricultors són la millor garantia de la preservació de l’hàbitat i el paisatge tal i com avui els coneixem.

La figura del Parc en els territoris de conreu pot comportar limitacions quant a l’elecció de cultiu i la gestió dels recursos productius. Això provoca que la major part dels propietaris, pagesos i regants de la zona no vegin amb bons ulls l’afectació de les seves terres. En aquest sentit, el PSC de Pals subscriu plenament les seves reclamacions. Es podria estudiar, en tot cas, la viabilitat d’alguna forma de promoció agrària, sempre comptant amb la participació dels agricultors.

Pel que fa a la zona de les Basses d’en Coll i l’antiga emissora de Ràdio Liberty, la situació és clarament diferenciada. Les Basses d’en Coll constitueixen ja un zona PEIN d’indubtable riquesa natural. D’altra banda, l’antiga emissora de Ràdio Liberty ha estat subjecte durant molts anys a usos totalment desvinculats del nostre municipi, per esdevenir després una zona susceptible de ser urbanitzable. Per tant, incloure aquestes zones al Parc té tot el sentit perquè preserva el medi, alhora que evita qualsevol possible especulació urbanística a la zona.

La figura del Parc, sempre dins els límits abans esmentats, és positiva en tant que pot esdevenir un reclam a nivell turístic, i un símbol més de qualitat per al nostre poble, complementari de la nostra gastronomia, història, cultura i patrimoni. Amb tot, calen una sèrie de factors perquè el Parc sigui viable. En primer lloc, les instal·lacions de Ràdio Liberty s’haurien de conservar i adequar per al seu aprofitament públic i municipal. Segonament, el consistori municipal, així com les entitats representatives dels sectors socials del municipi han de poder participar de forma activa, amb veu i vot, en la gestió del Parc. Finalment, s’ha de garantir la compatibilitat del Parc amb les activitats tradicionals, assegurar un finançament suficient i adequat, i potenciar una bona gestió de l’aigua.

*Article publicat al Diari de Girona el 19-07-08

L'AUDÀCIA DE L'ESPERANÇA

L’audàcia de l’esperança. Així és com titulava Barack Obama el seu llibre, ara fa un any, just abans d’afrontar la dura campanya per a la nominació del candidat del Partit Demòcrata.

Sens dubte, l’esperança, i molta audàcia, han estat les pedres angulars de la seva campanya. I són justament la seva gran audàcia, i l’esperança que ha sabut transmetre, les que han fet que finalment guanyés.

Obama s’ha avançat a la resta en entendre que la política, especialment en temps de desafecció i apatia, no pot tractar de convèncer sense haver abans transmès. I això és el que ell s’ha esmerçat a fer: transmetre esperança, transpirar il·lusió, radiar optimisme, persuadir amb un nou estil de dir i fer les coses. Ho ha aconseguit als EUA i més enllà de les seves fronteres.

I ho ha fet, certament, amb molta audàcia. El senador d’Illinois ha mostrat una gran destresa a l’hora d’articular i fer arribar el seu missatge: ha restat importància a la qüestió racial malgrat la seva condició de persona negra, ha finançat la campanya amb l’ajuda de milions de petits donants i sense el suport de grans lobbies, ha arribat a molts joves a través d’Internet i les noves tecnologies, amb originals spots de campanya que ressemblaven videoclips...

Obama sortia amb tots els pronòstics en contra. Les primeres enquestes el situaven a trenta punts d’una rival de la talla i el poder de Hillary Clinton. Però no es va donar mai per vençut, ni es va deixar tatxar per clixés, sinó que ha sabut guanyar a base d’esforç i optimisme. I ara espera fer valdre també aquesta fortalesa per aconseguir la presidència dels Estats Units el proper 4 de novembre.

Ho aconsegueixi o no, Obama és ja un exemple per tots aquells que volem una nova manera de fer política, per tots els que creiem que la política és i ha de ser una manera de transformar la societat, una manera d’aconseguir un món més just i igual.

És també un model de tenacitat i perseverança. És prova que, lluitant amb esforç, constància i paciència, no hi ha res impossible.

DESASTRES NATURALS

Els últims aconteixements naturals succeïts a la regió del sud-est asiàtic han estat realment estremidors. Primer, el cicló Nargis que afectà la regió del delta d’Irawadi, a Myanmar, el dia 2 de Maig, que deixà un balanç provisional de 70.000 morts; i només una setmana més tard, el terratrèmol de 7,9 graus a la Xina, que ha assolat la província de Sichuan i que comptabilitza gairebé 30.000 morts segons dades oficials.

Aquestes xifres adquireixen magnituds tals, que ja no som conscients de què signifiquen, mentre les informacions diàries que n’anuncien l’augment en milers acaben esdevenint un mer rànquing noticiari permanentment a l’alça. És cert que no ens podem ni imaginar què representa un desastre com aquest. A Catalunya i a Espanya tenim la sort de tenir una climatologia i unes condicions geològiques vertaderament privilegiades, i no ens n’adonem fins que veiem que no tothom té la mateixa sort.

Impotència i tristesa són dels sentiments que primer sorgeixen en llegir notícies com aquestes. Amb tot, encara que sigui poc el que puguem fer, cal que ho fem.

Primer de tot, hem d’informar-nos. La xarxa ens ofereix múltiples fonts per conèixer aquestes regions, les zones més castigades, els principals reptes que ara hauran d’afrontar... Conèixer una mica més la seva realitat ens desperta l’empatia i ens fa més humans.

Un cop assabentats, seria bo col·laborar. La pàgina web de la Creu Roja, i en especial la de la seva divisió internacional, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, ens donen diverses vies per ajudar o fer donatius als seus projectes de reducció de l’impacte de desastres. A més, també ens aporten un feedback de la nostra ajuda, com el que extrec de la seva web, que ens informa que “el passat dijous 15 de maig la Creu Roja a Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament van fer l’enviament de 15 tones d’ajut humanitària amb 720 kits d’higiene, 1.260 kits de cuina i 1.500 tendals de plàstic amb destí cap a Myanmar”.

Hi ha moltes maneres de col·laborar, i totes elles són mostra de la necessària solidaritat que hem de demostrar envers els més desafortunats. El més important és no restar passiu davant el sofriment aliè, i ser conscients que tota ajuda, per petita que sigui, pot ser vital.

PALS AVANÇA

L’exercici del govern municipal requereix certa experiència i coneixements, però també moltes ganes de fer coses, i esforç i il·lusió per tirar-les endavant. Prendre decisions no és fàcil, mai no plou a gust de tothom, i el que està bé per a uns no ho està per a altres. Amb tot, la feina d’un Ajuntament ha de ser la de fer primar el bé comú, l’interès general del poble per sobre d’altres interessos. Aquest és el nostre horitzó i així és com entenem des del PSC de Pals la nostra aportació al govern del poble.

Des d’aquesta perspectiva, el balanç que fem d’aquests primers mesos és certament positiu. L’administració, tots ho sabem, no és especialment àgil, però amb tot i això, hem aconseguit de continuar, i en alguns casos desencallar, projectes molt importants pel poble. Tots hem vist com en les últimes setmanes el projecte del Centre Cívic (1a fase) s’està fent una realitat, amb les obres avançant a marxes forçades. Els nostres jugadors de futbol ja juguen en el nou camp de gespa artificial, una obra que s’ha fet en els terminis previstos i que s’està complementant amb millores al voltant del camp i altres acabats. Per altra banda, hem accelerat el ritme de la reurbanització del Mas Tomasí i les obres de la present fase estaran acabades abans de l’estiu.

Al mateix temps, estem treballant amb el Departament d’Educació per ampliar l’Escola Municipal i aconseguir subvencionar una nova Llar d’infants. Hem reformat el Consultori amb una nova sala de consultes, hem introduït un segon metge els divendres, hem fet realitat l’agermanament amb Segura de la Sierra, i un munt d’altres tasques i feines menys vistoses però molt necessàries per fer avançar el poble.

Alguns d’aquests projectes que hem estat gestionant són nous, altres els hem rellevat de l’antic Consistori, al qual volem agraïr la tasca feta per la seva part. El mèrit ha de ser per tots, és entre tots que fem avançar el poble, i és així com hem d’acostumar-nos a treballar, encara que no sempre sigui fàcil.

I és que el repte que ara tenim al davant és encara més important. Els pressupostos que hem hagut d’aprovar aquest 2008 són marcats pel context de crisi econòmica a nivell mundial, la construcció ha baixat molt i d’això ja se’n comencen a ressentir les arques municipals. Amb tot, nosaltres hem fixat les prioritats de manera clara: d’una banda, mantenim la despesa social perquè els qui més ho necessiten no vegin tan afectades les seves necessitats, i de l’altra, prioritzem la inversió en els serveis més propers al ciutadans, que al nostre parer havien quedat una mica descuidats en els últims anys, com són l’enllumenat públic, els espais públics i zones verdes, o etc.

És cert que no hem pogut fer tot el que voldríem, ni de bon tros! Pensem que cal fer molt més, no ens conformem. I tot i ser conscients que els recursos són limitats, sobretot els econòmics com ja he explicat, volem dir-vos que en tot allò en què no hàgim pogut encara intervenir, ho farem tan aviat com ens sigui possible. Nosaltres, com sabeu, sempre estem oberts a escoltar-vos, suggeriments o crítiques, de tot se n’aprèn i allò vertaderament important és millorar i continuar caminant! Som conscients que només acabem de començar i ens queda molt per fer, però com deia al principi, la il·lusió i les ganes de treballar són segurament el més important, per nosaltres no quedarà!!!

(article extret del butlletí municipal del PSC Pals les Dunes Maig 08)

BONA DIADA DE SANT JORDI !

Sens dubte, és aquesta una de les diades més boniques i entranyables del nostre país, festa cívica de la cultura i de l’amor, per a romàntics i no tan romàntics també, que sempre és bonic de mostrar-se generós i regalar un llibre, una rosa, o millor totes dues coses!

Des d’aquí una aportació humil i personal per a la tria de les lectures de St Jordi, us comento dos llibres que a mi m’han agradat i que regalaré avui, llibres que potser no són de gran tiratge editorial però que trobo molt interessants i especials.

1- Miratges, de Carles Duarte [Fotografíes de Francesc Guitart]. Lleida: Pagès editors, 2006.

El regalo a la meva parella, és un llibre poètic, d’imatges plenes de colors i sentiments, profund i capaç de transmetre coses que costen d’expressar en paraules.

2- Izquierda y Derecha, de F.Xavier Marín. Barcelona: Fundació Rafel Campalans, 2008.

El regalo a un amic, és un llibre de caràcter polític, una visió personal, apassionada i atrevida d’interpretar el món que ens envolta des del prisma de l’esquerra. El seu autor, Xavier Marín, dirigent del PSC i director de l’escola Xavier Soto, definit com un “pedagog de l’esquerra i treballador entusiasta” per Miquel Iceta.

Bé companys, fins aquí els llibres que jo he escollit. Espero que tingueu la vostra tria a punt i que passeu un dia ben maco, si podeu no deixeu de fer una passejada per les rambles de Barcelona o la plaça del poble... I la rosa, per descomptat, de color vermell viu!!!

MINISTRA CHACÓN

El passat dilluns 14 d’abril la catalana Carme Chacón va prendre possessió del càrrec de Ministra de Defensa. Era la primera dona en la Història d’Espanya en fer-ho, i ho feia tot estant embarassada de set mesos.

La foto de la Ministra encinta quadrant l’exèrcit espanyol va donar la volta al món, la notícia va ser motiu d’orgull per a moltes dones, i també blanc de moltes crítiques de sectors conservadors de la societat.

En efecte, és un fet remarcable perquè crea un precedent, representa un pas més per demostrar que les dones poden desenvolupar tasques tradicionalment considerades d’homes. Amb tot, ens hauríem de preguntar si és normal que una persona que ha merescut la confiança del President del Govern, hagi de demostrar, simplement pel fet de ser dona, unes capacitats que es sobreentendrien en un home.

Chacón representa una nova generació d’homes i dones que comparteixen obligacions de treball, deures familiars i tasques domèstiques. Ella mateixa deia que assumia la seva tasca amb molta il·lusió però també amb plena normalitat. Normalitat és la paraula clau, el fet de ser dona no li suposarà ni més avantatges ni més inconvenients que els propis de l’exigència i responsabilitats del seu càrrec.

Estic segur que la Carme aportarà una visió més oberta, moderna i progressista al ministeri i a l’exèrcit, són qualitats que van amb el seu tarannà, i que ha fet arribar a tots els qui hem tingut la sort de conèixer-la i poder compartir una estona amb ella.

De totes maneres, i tornant a la qüestió de fons, la millor notícia la tindrem el dia que el nomenament d’una dona ministra deixi de ser això, notícia.

LA XINA I ELS JOCS

Edimburg, dissabte passat. Aquesta és la imatge d’una concentració referent als Jocs Olímpics que es celebraran aquest estiu a Beijing. No és la imatge que estem acostumats a veure aquests dies als telediaris, no es tracta d’una protesta contra el règim xinès sinó d’una manifestació en defensa dels Jocs i de la dignitat del país on es celebren.

Crec però que és just fer-se’n ressò. Ens dóna idea de la globalitat del món on vivim: els fenòmens són sens dubte cada cop més globals, i els grups d’interès -nacionals, esportius, polítics, etc.- es mobilitzen amb rapidesa en qualsevol part del món per recolzar o denunciar situacions que passen a milers de kilòmetres de distància però de les quals es senten partícips i/o afectats.

La concentració responia a l’anunci que alguns dirigents de primera línia mundial no assistirien a la cerimònia d’inauguració dels Jocs. Inclús s’ha parlat d’un possible boicot. És el boicot una opció responsable? És la mesura de pressió més convenient?

No hi ha dubte que la Xina és un país amb greus deficiències democràtiques, en especial en els aspectes territorials, i que cal denunciar aquest fets. Amb tot, si el que es vol és fer pressió política, cal jugar en el terreny polític i amb coherència, no en l’esportiu ni en cap altre. La diplomàcia és un camí que s’ha menystingut massa sovint. En els últims anys, a través del relleu generacional viscut al país, i també de la pressió d’organismes internacionals com la ONU o la OMC, s’ha aconseguit una obertura a la Xina –social, econòmica- gens menyspreable. Els que hem visitat el país diverses vegades ho podem corroborar. Òbviament, queda un llarg camí per recórrer, però aquest no pot venir dictat per Occident, sinó per la pressió de la pròpia societat xinesa. Així és com han ocorregut els grans canvis socials i polítics a la gran majoria dels països oocidentals, i no podem reclamar ara que el que aquí va costar segles s’acompleixi allà en qüestió de mesos.

La Xina necessita poder celebrar aquests Jocs amb normalitat, fins i tot amb orgull. Els carrers de Beijing necessiten respirar cosmopolitisme i solidaritat, tal com els que respirava la Barcelona del 92. L’obertura a l’exterior i la influència d’altres cultures són la millor garantia de canvi a la Xina, perquè aquests sí que poden penetrar la societat i formar ciutadans amb aspiracions democràtiques fermes. El boicot a un event esportiu de l’envergadura dels Jocs només alimentaran incomprensió i allunyament respecte de l’exterior, i la Xina podria acabar tancant-se encara més en ella mateixa. Siguem intel.ligents i confiem en la diplomàcia i la societat xinesa, i no en el propagandisme fàcil, per fer el que pertoca.

URBANISME I BARRI DEL FIGUERAR

Els tràmits urbanístics, ho sabem, són complexos i una mica feixucs. Amb tot, sense ells no hi hauria planejament possible, per tant, i perquè cal estar informats, aquí us explico els darrers tràmits que hem fet des de l'Ajuntament per a la millora del barri del Figuerar (Pals).

El Ple municipal de Pals del 9 d’abril va significar un altre pas per acostar les esperades obres d’urbanització del Barri del Figuerar, també anomenat Urbanització Residencial Masos. Concretament, el Ple va fer l’aprovació provisional del Pla de Millora Urbana del barri del Figuerar.

Aquest barri, com el Mas Tomasí, és una urbanització que es va desenvolupar al llarg dels anys 60 i 70, i que des d’un principi va patir greus deficiències en les obres d’urbanització (clavegueram, enllumenat, paviments, voreres, etc.)

El tràmit urbanístic que se segueix per a possibilitar les obres de reurbanització i millora són, en aquest cas, un Pla de Millora Urbana (que defineix l’àmbit i l’objectiu de les actuacions previstes), i tot seguit el corresponent Projecte d’Urbanització (que concretarà en detall les obres).

El Pla aprovat s’enviarà ara a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, ens que supervisa el planejament urbanístic de la província, perquè es faci el que tècnicament s’anomena l’aprovació definitiva.

Encara resta un temps abans no comencin les obres, ja que el tràmit per l’elaboració i aprovació del Projecte d’Urbanització i l’adjudicació de les obres requereixen alguns passos més. Però bé, ja sabem que l’urbanisme és així, i si més no, hem fet un pas més que ens permet avançar i apropar la resolució del problema. Per la part que em toca, com a Regidor d’Urbanisme, seguiré agilitzant la tramitació en tot allò que sigui possible perquè ben aviat els veïns puguin gaudir del seu barri en les condicions que es mereixen!

ELECCIONS I FÒRUMS

Coincidint amb amb les eleccions generals, el passat divendres 29 vam organitzar des de l’agrupació local del PSC el tercer Fòrum de Pals, en el qual van assitir el candidat i número 3 de la llista pel Congrés Juli Fernández, la diputada Montse Palma i la Consellera Montse Tura.

La idea dels Fòrums va néixer durant la precampanya per les eleccions municipals, des de Pals buscàvem una manera de copsar les preocupacions i les propostes de la gent del carrer, que ens ajudessin a establir les prioritats d’actuació en el nostre municipi i així confeccionar un programa electoral participatiu i adaptat a les necessitats que ens transmetien els nostres convilatans.

La resposta de la gent va ser molt positiva. El primer Fòrum el vam dedicar als joves, i després el segon a la gent gran del municipi. En cada un d’ells vam muntar una pantalla gegant en la qual anotàvem les idees i inquietuds que ens feien els participants a mesura que ells mateixos ens les anaven comentant. Així, al final de cada sessió havíem recollit un munt de propostes que després vam sintetitzar i van formar part del nostre quadern de treball pel poble.

El passat divendres doncs, celebràvem el tercer Fòrum de Pals, amb la mateixa filosofia i format, però amb un context diferent: a 15 dies de les eleccions, la possible baixa participació era un tema preocupant, i vam demanar als nostres convidats Juli, Montse Palma i Montse Tura, que ens expliquessin perquè era important anar a votar i què significaven aquests comicis per a tots nosaltres, com a gironins, com a catalans i, en definitiva, com a ciutadans. De la mateixa manera, vam demanar a tots els assistents que en acabar les intervencions entréssim en un debat obert en el qual fossin ells els qui transmetessin als polítics els seus pensaments i suggerències.

La jornada va ser intensa i va donar molt de si. En Juli ens parlà del tema que ell més domina, l’economia, i a l’estil Solbes ens va anar explicant el context econòmic actual, tot fent-nos veure la necessitat de no caure en les lectures catastrofistes que propugna el PP. La Consellera Tura va ser molt emotiva, ens va recordar la importància del nostre vot evocant a èpoques recents de la nostra història en què aquest era un dret que teniem totalment restringit, com a ciutadans i com a nació. I la diputada Palma ens va fer un resum de la gestió del govern estatal durant aquests 4 anys a les comarques gironines, destacant projectes de rellevant importància al nostre poble com el desmantellament de les antenes de Ràdio Liberty ara fara dos anys, o el recent acord de finançament de l’inici de les obres del Rec de Molí. Finalment, amb les intervencions del públic es va obrir un debat que va ser molt ric, tot entrant en temes d’immigració, serveis socials, etc.

En definitiva, una jornada de debat i reflexió molt profitosa i participativa.