L’audàcia de l’esperança. Així és com titulava Barack Obama el seu llibre, ara fa un any, just abans d’afrontar la dura campanya per a la nominació del candidat del Partit Demòcrata.Sens dubte, l’esperança, i molta audàcia, han estat les pedres angulars de la seva campanya. I són justament la seva gran audàcia, i l’esperança que ha sabut transmetre, les que han fet que finalment guanyés.
Obama s’ha avançat a la resta en entendre que la política, especialment en temps de desafecció i apatia, no pot tractar de convèncer sense haver abans transmès. I això és el que ell s’ha esmerçat a fer: transmetre esperança, transpirar il·lusió, radiar optimisme, persuadir amb un nou estil de dir i fer les coses. Ho ha aconseguit als EUA i més enllà de les seves fronteres.
I ho ha fet, certament, amb molta audàcia. El senador d’Illinois ha mostrat una gran destresa a l’hora d’articular i fer arribar el seu missatge: ha restat importància a la qüestió racial malgrat la seva condició de persona negra, ha finançat la campanya amb l’ajuda de milions de petits donants i sense el suport de grans lobbies, ha arribat a molts joves a través d’Internet i les noves tecnologies, amb originals spots de campanya que ressemblaven videoclips...
Obama sortia amb tots els pronòstics en contra. Les primeres enquestes el situaven a trenta punts d’una rival de la talla i el poder de Hillary Clinton. Però no es va donar mai per vençut, ni es va deixar tatxar per clixés, sinó que ha sabut guanyar a base d’esforç i optimisme. I ara espera fer valdre també aquesta fortalesa per aconseguir la presidència dels Estats Units el proper 4 de novembre.
Ho aconsegueixi o no, Obama és ja un exemple per tots aquells que volem una nova manera de fer política, per tots els que creiem que la política és i ha de ser una manera de transformar la societat, una manera d’aconseguir un món més just i igual.
És també un model de tenacitat i perseverança. És prova que, lluitant amb esforç, constància i paciència, no hi ha res impossible.
