El passat dilluns 14 d’abril la catalana Carme Chacón va prendre possessió del càrrec de Ministra de Defensa. Era la primera dona en la Història d’Espanya en fer-ho, i ho feia tot estant embarassada de set mesos.La foto de la Ministra encinta quadrant l’exèrcit espanyol va donar la volta al món, la notícia va ser motiu d’orgull per a moltes dones, i també blanc de moltes crítiques de sectors conservadors de la societat.
En efecte, és un fet remarcable perquè crea un precedent, representa un pas més per demostrar que les dones poden desenvolupar tasques tradicionalment considerades d’homes. Amb tot, ens hauríem de preguntar si és normal que una persona que ha merescut la confiança del President del Govern, hagi de demostrar, simplement pel fet de ser dona, unes capacitats que es sobreentendrien en un home.
Chacón representa una nova generació d’homes i dones que comparteixen obligacions de treball, deures familiars i tasques domèstiques. Ella mateixa deia que assumia la seva tasca amb molta il·lusió però també amb plena normalitat. Normalitat és la paraula clau, el fet de ser dona no li suposarà ni més avantatges ni més inconvenients que els propis de l’exigència i responsabilitats del seu càrrec.
Estic segur que la Carme aportarà una visió més oberta, moderna i progressista al ministeri i a l’exèrcit, són qualitats que van amb el seu tarannà, i que ha fet arribar a tots els qui hem tingut la sort de conèixer-la i poder compartir una estona amb ella.
De totes maneres, i tornant a la qüestió de fons, la millor notícia la tindrem el dia que el nomenament d’una dona ministra deixi de ser això, notícia.
