BONA DIADA DE SANT JORDI !

Sens dubte, és aquesta una de les diades més boniques i entranyables del nostre país, festa cívica de la cultura i de l’amor, per a romàntics i no tan romàntics també, que sempre és bonic de mostrar-se generós i regalar un llibre, una rosa, o millor totes dues coses!

Des d’aquí una aportació humil i personal per a la tria de les lectures de St Jordi, us comento dos llibres que a mi m’han agradat i que regalaré avui, llibres que potser no són de gran tiratge editorial però que trobo molt interessants i especials.

1- Miratges, de Carles Duarte [Fotografíes de Francesc Guitart]. Lleida: Pagès editors, 2006.

El regalo a la meva parella, és un llibre poètic, d’imatges plenes de colors i sentiments, profund i capaç de transmetre coses que costen d’expressar en paraules.

2- Izquierda y Derecha, de F.Xavier Marín. Barcelona: Fundació Rafel Campalans, 2008.

El regalo a un amic, és un llibre de caràcter polític, una visió personal, apassionada i atrevida d’interpretar el món que ens envolta des del prisma de l’esquerra. El seu autor, Xavier Marín, dirigent del PSC i director de l’escola Xavier Soto, definit com un “pedagog de l’esquerra i treballador entusiasta” per Miquel Iceta.

Bé companys, fins aquí els llibres que jo he escollit. Espero que tingueu la vostra tria a punt i que passeu un dia ben maco, si podeu no deixeu de fer una passejada per les rambles de Barcelona o la plaça del poble... I la rosa, per descomptat, de color vermell viu!!!

MINISTRA CHACÓN

El passat dilluns 14 d’abril la catalana Carme Chacón va prendre possessió del càrrec de Ministra de Defensa. Era la primera dona en la Història d’Espanya en fer-ho, i ho feia tot estant embarassada de set mesos.

La foto de la Ministra encinta quadrant l’exèrcit espanyol va donar la volta al món, la notícia va ser motiu d’orgull per a moltes dones, i també blanc de moltes crítiques de sectors conservadors de la societat.

En efecte, és un fet remarcable perquè crea un precedent, representa un pas més per demostrar que les dones poden desenvolupar tasques tradicionalment considerades d’homes. Amb tot, ens hauríem de preguntar si és normal que una persona que ha merescut la confiança del President del Govern, hagi de demostrar, simplement pel fet de ser dona, unes capacitats que es sobreentendrien en un home.

Chacón representa una nova generació d’homes i dones que comparteixen obligacions de treball, deures familiars i tasques domèstiques. Ella mateixa deia que assumia la seva tasca amb molta il·lusió però també amb plena normalitat. Normalitat és la paraula clau, el fet de ser dona no li suposarà ni més avantatges ni més inconvenients que els propis de l’exigència i responsabilitats del seu càrrec.

Estic segur que la Carme aportarà una visió més oberta, moderna i progressista al ministeri i a l’exèrcit, són qualitats que van amb el seu tarannà, i que ha fet arribar a tots els qui hem tingut la sort de conèixer-la i poder compartir una estona amb ella.

De totes maneres, i tornant a la qüestió de fons, la millor notícia la tindrem el dia que el nomenament d’una dona ministra deixi de ser això, notícia.

LA XINA I ELS JOCS

Edimburg, dissabte passat. Aquesta és la imatge d’una concentració referent als Jocs Olímpics que es celebraran aquest estiu a Beijing. No és la imatge que estem acostumats a veure aquests dies als telediaris, no es tracta d’una protesta contra el règim xinès sinó d’una manifestació en defensa dels Jocs i de la dignitat del país on es celebren.

Crec però que és just fer-se’n ressò. Ens dóna idea de la globalitat del món on vivim: els fenòmens són sens dubte cada cop més globals, i els grups d’interès -nacionals, esportius, polítics, etc.- es mobilitzen amb rapidesa en qualsevol part del món per recolzar o denunciar situacions que passen a milers de kilòmetres de distància però de les quals es senten partícips i/o afectats.

La concentració responia a l’anunci que alguns dirigents de primera línia mundial no assistirien a la cerimònia d’inauguració dels Jocs. Inclús s’ha parlat d’un possible boicot. És el boicot una opció responsable? És la mesura de pressió més convenient?

No hi ha dubte que la Xina és un país amb greus deficiències democràtiques, en especial en els aspectes territorials, i que cal denunciar aquest fets. Amb tot, si el que es vol és fer pressió política, cal jugar en el terreny polític i amb coherència, no en l’esportiu ni en cap altre. La diplomàcia és un camí que s’ha menystingut massa sovint. En els últims anys, a través del relleu generacional viscut al país, i també de la pressió d’organismes internacionals com la ONU o la OMC, s’ha aconseguit una obertura a la Xina –social, econòmica- gens menyspreable. Els que hem visitat el país diverses vegades ho podem corroborar. Òbviament, queda un llarg camí per recórrer, però aquest no pot venir dictat per Occident, sinó per la pressió de la pròpia societat xinesa. Així és com han ocorregut els grans canvis socials i polítics a la gran majoria dels països oocidentals, i no podem reclamar ara que el que aquí va costar segles s’acompleixi allà en qüestió de mesos.

La Xina necessita poder celebrar aquests Jocs amb normalitat, fins i tot amb orgull. Els carrers de Beijing necessiten respirar cosmopolitisme i solidaritat, tal com els que respirava la Barcelona del 92. L’obertura a l’exterior i la influència d’altres cultures són la millor garantia de canvi a la Xina, perquè aquests sí que poden penetrar la societat i formar ciutadans amb aspiracions democràtiques fermes. El boicot a un event esportiu de l’envergadura dels Jocs només alimentaran incomprensió i allunyament respecte de l’exterior, i la Xina podria acabar tancant-se encara més en ella mateixa. Siguem intel.ligents i confiem en la diplomàcia i la societat xinesa, i no en el propagandisme fàcil, per fer el que pertoca.

URBANISME I BARRI DEL FIGUERAR

Els tràmits urbanístics, ho sabem, són complexos i una mica feixucs. Amb tot, sense ells no hi hauria planejament possible, per tant, i perquè cal estar informats, aquí us explico els darrers tràmits que hem fet des de l'Ajuntament per a la millora del barri del Figuerar (Pals).

El Ple municipal de Pals del 9 d’abril va significar un altre pas per acostar les esperades obres d’urbanització del Barri del Figuerar, també anomenat Urbanització Residencial Masos. Concretament, el Ple va fer l’aprovació provisional del Pla de Millora Urbana del barri del Figuerar.

Aquest barri, com el Mas Tomasí, és una urbanització que es va desenvolupar al llarg dels anys 60 i 70, i que des d’un principi va patir greus deficiències en les obres d’urbanització (clavegueram, enllumenat, paviments, voreres, etc.)

El tràmit urbanístic que se segueix per a possibilitar les obres de reurbanització i millora són, en aquest cas, un Pla de Millora Urbana (que defineix l’àmbit i l’objectiu de les actuacions previstes), i tot seguit el corresponent Projecte d’Urbanització (que concretarà en detall les obres).

El Pla aprovat s’enviarà ara a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, ens que supervisa el planejament urbanístic de la província, perquè es faci el que tècnicament s’anomena l’aprovació definitiva.

Encara resta un temps abans no comencin les obres, ja que el tràmit per l’elaboració i aprovació del Projecte d’Urbanització i l’adjudicació de les obres requereixen alguns passos més. Però bé, ja sabem que l’urbanisme és així, i si més no, hem fet un pas més que ens permet avançar i apropar la resolució del problema. Per la part que em toca, com a Regidor d’Urbanisme, seguiré agilitzant la tramitació en tot allò que sigui possible perquè ben aviat els veïns puguin gaudir del seu barri en les condicions que es mereixen!